Dret de familia

Els nostres serveis
Separacions i divorcis
Preguntes freqüents
Formes de tramitació: Mutu Acord/Contenciós
Contractació
Parelles de fet
Violència domèstica
Incapacitats
Herències i successions
En cas de Defunció
Els nostres serveis


ELS NOSTRES SERVEIS

Dins del Dret Civil, l'àmbit del Dret de Família és molt ampli, li enumerem a continuació alguns dels serveis que prestem:

  • Divorcis i Separacions matrimonials.
  • Parelles de fet
  • Mesures provisionals prèvies o coetànies
  • Nul·litats matrimonials
  • Violència domèstica. Maltractaments
  • Modificació de Mesures
  • Execució de sentències per incompliment
  • Preparació de Capitols Matrimonials
  • Aliments entre parents
  • Mediació familiar
  • Tramitació de canvi d'ordre de cognoms
  • Declaracions de paternitat, filiació, impugnació de filiació etc...
  • Declaracions de defunció o absència
  • Incapacitacions. Tuteles. Curatela. Defensor Judicial
  • Liquidació del règim econòmic matrimonial
  • Protecció de Menors desemparats
  • Assessorament Fiscal en cas de ruptura matrimonial

En Dret de Família, a igual que en altres àmbits del Dret és fonamental un bon assessorament, contacti amb un dels nostres advocats especialitzats en Dret de Família.



SEPARACIONS I DIVORCIS

La separació, el divorci o la ruptura d'una relació de parella de fet, suposa un procés difícil, i més si existeixen fills en comú, per la càrrega emocional d'aquest tipus de procediments. Assessori's per un advocat de Família especialista en separacions i divorcis.



PREGUNTES FREQÜENTS

1.- Quina és la diferència entre separació i divorci?

La diferència entre tots dos procediments és que la separació no dissol el vincle matrimonial, encara que els cònjuges posen fi a la seva vida en comú i inicien una vida independent, en canvi, el divorci, suposa la ruptura del matrimoni, i sí implica la dissolució del vincle matrimonial. Aquest efecte és irreversible, al contrari del que passa amb la separació. A més amb el divorci es produeix un canvi en l'estat civil, ja que amb el divorci es passa d'estar casat a estar divorciat, a diferència de la separació que no suposa un canvi en l'estat civil.

Amb el divorci, els cònjuges poden tornar a contreure matrimoni amb una tercera persona mentre que amb la separació no perquè no està dissolt l'anterior Vincle matrimonial.


2.- Quan és aconsellable la separació i quan el divorci?

La separació és aconsellable per a aquells casos en que els cònjuges volen donar-se un període de reflexió i no tenen clar si volen trencar el vincle matrimonial però desitgen viure amb independència, amb patrimonis separats i que s'estableixin unes mesures que regulin la seva separació.

El divorci és aconsellable quan es té clar que es vol trencar el vincle matrimonial, en aquests casos acudint directament al divorci s'eviten els costos d'una separació prèvia.


3.- Quins són les principals novetats que va introduir la nova Llei de Divorci?

A partir de l'entrada en vigor, l'11 de juliol de 2005, de la Llei 15/2005 de 8 de juliol, s'han produït modificacions importants en els procediments de separació i divorci:

  • S'ha eliminat la necessitat de separació prèvia al divorci. Tan sols s'exigeix el termini de 3 mesos des del matrimoni per demandar directament el divorci. Això evita la necessitat d'un doble procediment el que implicava una doble despesa. Si bé, la figura de la separació es manté per als cònjuges que ho desitgin.
  • S'ha introduït també una excepció al termini de 3 mesos si s'acredita que existeix un risc per a la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills de tots dos o de qualsevol d'ells, en aquest cas no caldrà el transcurs del termini de 3 mesos per a la interposició de la demanda.
  • També han desaparegut les causes de separació o divorci. Ja no és necessari invocar cap tipus de causa culpable per sol·licitar la separació o el divorci.
  • Per primera vegada la norma recull la possibilitat de la guarda i custòdia compartida dels fills.
  • S'estableix la mediació familiar com un recurs voluntari alternatiu de solució dels litigis familiars per via de mutu acord amb la intervenció d'un mediador, imparcial i neutral.

4.- Quina és la diferència entre la separació o el divorci de mutu acord i el contenciós?

La separació o divorci de mutu acord és aquella en la qual els cònjuges es posen d'acord en la separació o divorci, i en les mesures que han de regir aquesta situació, les quals es recullen en un document anomenat conveni regulador.

Per contra, la separació o divorci contenciós es produeix quan els cònjuges no arriben a acords sobre aquestes mesures pel que exposaran ,un en la demanda i l'altre en les contestació a la mateixa ,quines mesures desitja cadascun d'ells, i en què basen la seva petició.


5.- El conveni regulador de la separació o divorci. Quin és el seu contingut?

El Conveni Regulador és un document en el qual tots dos cònjuges pacten de mutu acord les relacions econòmiques, així com les relatives als fills en els casos de separació o divorci. És a dir, en el Conveni es regularan les conseqüències que es deriven de la separació o el divorci.

El Conveni s´ha d'aportar juntament amb la demanda quan la separació o el divorci és sol·licitat per tots dos cònjuges de mutu acord o per un amb el consentiment de l'altre, i ha de contenir els extrems següents:

  • Atribució de la guarda i custòdia dels fills.
  • Determinació del règim de visites i comunicacions que podrà gaudir el cònjuge que no tingui la custòdia, així com, si es considera necessari.
  • L'atribució de l'ús de l'habitatge i aixovar familiar. La mateixa quedarà, normalment als fills i al cònjuge al que s'atribueixi la guarda i custòdia dels mateixos.
  • Les quantitats de contribució al sosteniment de les càrregues del matrimoni i per al manteniment dels fills en concepte de pensió d'aliments; així com els criteris per a la seva actualització i les garanties, si escau.
  • La quantitat que, si escau, i en concepte de pensió compensatòria, un dels cònjuges ha de satisfer a l'altre pel desequilibri econòmic que es deriva de la separació o divorci o nul·litat matrimonial.

Així mateix els cònjuges poden pactar qualssevol altres extrems que considerin convenient, per exemple poden acordar la liquidació del règim econòmic-matrimonial.

El conveni subscrit i proposat pels cònjuges ha de ser aprovat pel Jutge mitjançant sentència, tret que resulti danyós per als fills o greument perjudicial per a un dels cònjuges. La denegació d'algun dels acords per part del Jutge haurà de fer-se mitjançant resolució motivada i en aquest cas els cònjuges han de sotmetre a la consideració del Jutge nova proposta de conveni per a la seva aprovació, si s´escau.


6.- Tinc una filla menor i vull a divorciar-me :Què és la guàrda i custòdia? Quins criteris es segueixen per atribuir la guàrda i custòdia d'un fill? (GUÀRDIA I CUSTÒDIA)

La guarda i custòdia és un concepte jurídic que defineix amb qui conviurà el fill quan es produeix el divorci, la separació dels seus pares o la ruptura d'una parella de fet.

Segons la nostra legislació després d'una separació o un divorci, la guarda i custòdia dels fills pot ser adjudicada a qualsevol dels dos progenitors. Correspon al jutge prendre la decisió final analitzant diversos factors (no separar als germans, necessitats dels fills, disponibilitat dels pares per poder atendre als fills....) , encara que si hi ha mutu acord entre els dos progenitors sobre aquest aspecte, el jutge sol ratificar el que han acordat tots dos, tret que consideri que pot haver-hi un risc per al menor.


7.- La meva dona vol la guarda i custòdia del nostre fill i diu que jo tindré dret a visitar-lo En què consisteix el Dret de Visites? (DRET DE VISITES)

En cas de separació , divorci, o trencament de parella de fet , el progenitor al que no li ha estat atorgada la guarda i custòdia dels fills per la sentència judicial que es dicti, té dret a visitar-los i a comunicar-se amb ells (telèfon, correu...)

La durada d'aquestes visites així com el temps i el lloc en què poden realitzar-se, es determinen en aquesta sentència.

El més aconsellable en interès del nen és que els pares aconsegueixin un acord sobre com han de desenvolupar-se aquestes visites en un marc de flexibilitat adaptant-se a cada família i cas en concret doncs la llei no estableix un lloc temps i durada concreta de les visites.

Quan l'acord no és possible se sol atribuir al progenitor amb els qui els menors no conviuen, el dret a tenir-los en la seva companyia els caps de setmana alterns i la meitat dels períodes de vacances.

El més convenient és que sol·liciti el consell d'un advocat qui li assessorarà sobre quins són els seus drets i deures .


8.- La Pensió d'aliments Què comprèn? Inclou les despeses i educació dels menors? (PENSIÓ D'ALIMENTS)

La pensió d'aliments comprèn tot el necessari pel manteniment dels fills menors (menjar, allotjament, vestit i educació) i ha d'abonar-se en principi fins que aconsegueixin la majoria d'edat i puguin viure amb independència econòmica.

La quantia de la pensió s'establirà per la sentència de nul·litat, separació o divorci, sentència que fixarà la persona obligada a satisfer-la, les bases per a la seva actualització , i la forma de pagament.

La quantia de la pensió d'aliments depèn dels ingressos de la persona que està obligada a satisfer-la i de les necessitats del beneficiari .A diferència d'altres països no existeix al nostre país cap barem obligatori al que hagi d'ajustar-se el jutge a l'hora de fixar la pensió d'aliments pel que decidirà segons el seu prudent arbitri. Consulti amb els nostres Advocats de Família que li assessoressin sobre quina pensió d'aliments pot vostè percebre o hauria d'abonar.

Posteriorment, aquesta quantitat també podrà incrementar-se o disminuir-se però per procedir a la seva modificació ha d'acudir-se al corresponent procediment judicial de modificació de mesures.


9.- La meva dona ha marxat de casa emportant-se al meu fill i no me´l deixa veure Què puc fer? (PROCEDIMENT MESURES PROVISIONALS)

La llei preveu la possibilitat de sol·licitar i adoptar unes mesures provisionals (guarda i custòdia, règim de visites, pensió d'aliments...) per regular la situació dels cònjuges mentre es tramita la separació o el divorci, atès que si el divorci o la separació es tramiten de forma contenciosa el procediment pot durar diversos mesos. Posi's en contacte amb un dels nostres advocats i sol·licitarem immediatament aquestes mesures.


10.- En la sentència de divorci s'establia una pensió d'aliments de 600 euros a favor del meu fill menor, pensió que donada la meva actual situació no puc pagar Què puc fer? (PROCEDIMENT DE MODIFICACIÓ DE MESURES)

Les mesures dictades en sentències de separació o divorci poden modificar-se quan es modifiquen les circumstàncies tingudes en compte en dictar-les. Consulti el seu cas amb un dels nostres advocats matrimonialistes a fi de valorar si s'ha produït un canvi de circumstàncies que motivi l'acudir a un procediment de modificació de mesures.


11.- El meu marit fa sis mesos que no em paga la pensió d'aliments que va acordar el Jutge en la sentència de divorci. Puc demandar-li? (IMPAGAMENT PENSIÓ ALIMENTS)

Si l'altra part incompleix els pactes després de dictar-se la corresponent sentència ( exemple: impagament pensió d'aliments o qualsevol altre incompliment) ha d'acudir a l'advocat perquè es compleixi els pactes presentant la corresponent demanda executiva davant el Jutjat.

Així mateix: l'impagament durant 2 mesos consecutius ,o de 4 mesos no consecutius de la pensió d'aliments ,és constitutiu d'un delicte d'abandó de família sancionat amb pena de presó.

Contacti amb un dels nostres advocats matrimonialites que li aconsellin quina és la millor via a seguir.


12.- Fruit d'una relació de convivència amb la meva parella hem tingut un fill, ara hem decidit trencar la nostra relació Puc demanar-li una pensió d'aliments si no estem casats? (PARELLA DE FET)

En cas de ruptura també existeix un procediment judicial d'establiment de mesures paterno filials i econòmiques, procediment que pot instar-se de mutu acord o bé de forma contenciosa. Els tribunals, han aplicat un procediment anàleg al de la separació o divorci per dilucidar litigis entre parelles no casades sobre aliments, guarda i custòdia dels fills comuns, règim de visites i l'ús i gaudi del domicili conjugal. En canvi, no ho han fet així en el cas de la pensió compensatòria, indemnització per convivència i liquidació dels béns adquirits durant el temps de vida en comú.

Assessori's amb un dels nostres advocats de família i reclami el que li correspongui.


13.- El meu cònjuge m'ha copejat i he sortit de casa juntament amb la meva filla menor Què haig de fer? (VIOLÈNCIA DOMÈSTICA)

En primer lloc és urgent que busqui l'assessorament d'un advocat especialista en violència domèstica doncs existeixen tot un seguit de actuacions que ha de realitzar amb rapidesa.

En interposar la corresponent denuncia la víctima de violència domèstica pot sol·licitar una ordre de protecció, a fi que a través d'un procediment ràpid i senzill pugui obtenir determinades mesures de naturalesa penal (Presó provisional, prohibició aproximació, prohibició de residència, prohibició de comunicació, entre altres) i civil (atribució ús i gaudi de l'habitatge familiar, règim de custòdia i visites amb els fills, prestació d'aliments) al mateix temps que s'activen les mesures de protecció social. Consulti amb el seu advocat que li ajudarà en tot aquest procés.


14.- La meva parella m'ha denunciat per maltractaments. Què haig de fer? ( MALTRACTAMENTS)

Avui dia existeix un sistema de protecció integral a les persones denunciants de violència domèstica que inclouen tot un seguit de mesures que tenen repercussions en el presumpte agressor, tant mesures de privació de llibertat com a mesures econòmiques, és per això que l'acusació de delicte de violència domèstica pot tenir conseqüències greus per a vostè pel que ha d'estar assessorat per un advocat especialista en violència domèstica i maltractaments.


15.- Puc deduir-me de l'IRPF la pensió d'aliments que pago pel meu fill com a conseqüència del divorci (FISCALITAT)

La separació, el divorci o la ruptura de la parella de fet donen lloc a determinats fets que tenen incidència fiscal pel que convé assessorar-se amb un advocat de família que conegui el tractament fiscal dels diferents suposats que poden donar-se.

En el cas que ens comenta els aliments a favor dels fills estan exempts pel qual els cobra mentre que el que els paga no pot deduir-los-hi de la seva base imposable (IRPF).

Però existeixen molts supòsits que podem plantejar-nos, tributen per Imposat Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats les adjudicacions de béns i drets que s'efectuen els cònjuges entre si? Com és el tractament fiscal de la pensió compensatòria en els diferents règims econòmics? Per contestar a aquesta o altres qüestions assessori's amb un dels nostres advocats.


16.- Què és la mediació familiar? (MEDIACIÓ FAMILIAR)

La mediació familiar és un mètode de resolució de conflictes que suposa la intervenció d'una tercera persona imparcial i experta que per iniciativa de les parts o per derivació de l´ autoritat judicial té per finalitat ajudar i facilitar els membres de la parella el fet que ells mateixos arribin a un acord a fi d'evitar les conseqüències negatives d'un pleit.

Un mediador familiar li ajudarà a construir ponts amb la seva parella per millorar la comunicació i possibilitar acords.


17.-Tinc veïnatge civil català S'aplica a Catalunya la Guarda i custòdia compartida obligatòriament?

Existeixen determinats territoris amb una legislació civil específica com és el cas de Catalunya aplicant-se d'una manera supletòria el Codi Civil.

El nou Codi Civil Català estableix la guarda i custòdia compartida de manera preferent, però no obligatòria. Tant si el procés de separació o divorci és de mutu acord o contenciós, els progenitors hauran de presentar el que es diu Pla de Parentalitat en el qual organitzin detalladament per si mateixos la cura i guarda dels fills. En cas de falta d'acord serà l'autoritat judicial qui distribueixi les responsabilitats dels pares de la forma que cregui més convenient atenent principalment a l'interès dels menors procurant sempre que aquestes responsabilitats s'exerceixin de forma compartida i conjunta. Pel que li aconsellem que s'assessori per un advocat especialista en Dret de Família en un tema tan important com és la guarda i custòdia dels seus fills.



FORMES DE TRAMITACIÓ

Tant la separació com el divorci es poden tramitar de dues formes diferents:

  • De mutu acord
  • De forma contenciosa

La separació o el divorci de mutu acord

Quan els cònjuges pretenen separar-se o divorciar-se intentant arribar a acords entre ells.

Es precisa de la redacció d'un conveni regulador signat i acordat per tots dos, que s'acompanyarà a la demanda de separació o divorci i que es presentarà pels dos cònjuges conjuntament o per un amb el consentiment de l'altre.

Aquest conveni regulador és un pacte entre els cònjuges que regula les conseqüències de la seva separació o divorci. En ell es pot pactar qualsevol cosa encara que necessàriament ha de tenir un contingut mínim.

Aquest contingut mínim es refereix:

  • La guarda i custòdia dels fills menors ja sigui per un d'ells o compartida.
  • El règim de visites del cònjuge no custodi.
  • L'ús i gaudi de l'habitatge i l'aixovar familiar.
  • La pensió d'aliments.
  • La pensió compensatòria d'un cònjuge a favor de l'altre per desequilibri econòmic si correspon.

El procediment s'inicia amb la presentació de la demanda al jutjat, acompanyat pel conveni regulador signat pels cònjuges, juntament amb el certificat literal del matrimoni i el certificat literal del naixement dels fills expedits pel Registre Civil. Una vegada presentada la demanda els cònjuges han de prestar la seva conformitat al conveni signat en el jutjat. El jutjat citarà als cònjuges perquè per separat, ratifiquin la demanda i el conveni regulador presentats. Si existeixen fills menors se cita al Ministeri Fiscal perquè emeti informe sobre si l'acord adoptat pels cònjuges salvaguarda correctament l'interès dels menors. Si l'informe del Ministeri Fiscal resulta favorable, el jutge dictarà Sentència per la qual es decreta la separació o el divorci dels cònjuges i aprova el contingut del conveni regulador.
Aquest procediment de mutu acord no exigeix la celebració de judici.

La sentència de separació o de divorci s'inscriu d'ofici en el Registre Civil.


La separació o el divorci contenciós

Es produeix la separació o el divorci contenciós quan no s'ha pogut arribar a un acord amistós.

Per a la separació o divorci contenciós també és necessari que hagi transcorregut el termini de 3 mesos des de la celebració del matrimoni excepte si s'acredita l'excepció de risc per a la vida, integritat física. del cònjuge demandant o dels fills.

Es presentarà la demanda per un només dels cònjuges, sense el consentiment de l'altre i no s'acompanyarà conveni regulador, sinó que es proposarà de manera fundada les mesures que segons ell han de regular els efectes derivats de la separació o divorci a fi que aquestes siguin establertes pel jutge en la sentència que decreti la separació o el divorci.

En tot moment fins a l'obtenció de la sentència de separació o divorci es pot transformar el procediment a un procediment de mutu acord.

En aquest procediment si que s'exigeix la celebració de la vista judicial.

El procediment s'inicia amb la presentació de la demanda de separació o divorci per un dels cònjuges amb tots els documents que li serveixin per acreditar l'adopció de les mesures sol·licitades. Es donarà termini a l'altra part per contestar a la demanda i sol·licitar també les mesures que cregui oportunes i se citarà a les parts per a la celebració d'una vista. Si existeixen fills menors també compareixerà el Ministeri Fiscal. A la vista es practicaran les proves pertinents per a l'adopció de les mesures relatives a la guarda i custòdia, règim de visites, pensió d'aliments, atribució de l'habitatge i establiment de pensió compensatòria.

Una vegada celebrada la vista el jutge dictarà sentència per la qual es decretarà la separació o el divorci dels cònjuges i s'establiran les mesures que regiran les relacions dels cònjuges.
Igualment la sentència s'inscriurà d'ofici en el Registre Civil.


MESURES PROVISIONALS

La llei també preveu la possibilitat de sol·licitar i adoptar unes mesures provisionals per regular la situació dels cònjuges mentre es tramita la separació o el divorci.

Existeixen dos tipus de mesures:

  • Prèvies o provisionalísimes que s'interposen amb anterioritat a la demanda de separació o divorci i responen a una situació d'urgència. Tenen una validesa de 30 dies després dels quals s'ha d'interposar demanda de separació o divorci sinó perden la seva validesa.
  • Provisionals o simultànies que se sol·liciten en el mateix moment en què s'interposa la demanda.

Aquestes mesures s'acorden en relació a la guarda i custòdia dels fills, pensió d'aliments, atribució de l'habitatge, càrregues del matrimoni, etc.

Després de la tramitació del procés matrimonial les mesures provisionals prèvies seran substituïdes per les que es recullin en la sentència de separació o divorci.



CONTRACTACIÓ

A continuació li indiquem quins passos ha de seguir si desitja contractar els nostres serveis:

  • Enviament de correu electrònic exposant-nos el seu cas i què desitja:
    *Separació, divorci, mesures parella de fet, modificació de mesures o un altre.
    *Manera de tramitació: Tradicional en el nostre despatx, per internet o un sistema mixt.
    Aconsellem sempre que sigui possible una primera visita presencial.
  • Confecció de pressupost i acceptació del mateix. Recordi:
    - Si ens encarrega el procediment la seva consulta o informe li sortirà gratis.
    - Si la tramitació és per Internet els costos es redueixen a la meitat (casos mutu acord)
    - Pot pagar en efectiu en el nostre despatx professional o bé mitjançant transferència bancària o abonament en compte.
  • Tramitació del corresponent procediment.
    A partir de la contractació dels nostres serveis podrà tenir la seguretat que un equip de professionals vetllaran per vostè i per la defensa dels seus interessos


PARELLES DE FET

Les unions de fet són convivències que han de desenvolupar-se en règim de coexistència diària, estable, amb permanència temporal consolidada al llarg dels anys, practicada de forma externa i publica, creant-se així interessos i finalitats comunes en el nucli d'una mateixa llar segons les va definir el Tribunal Suprem.

La parella estable impedeix mantenir una altra relació similar amb efectes jurídics i és incompatible amb qualsevol matrimoni dels partícips.

Cada Comunitat Autònoma ha promulgat les seves pròpies lleis sobre parelles de fet. En la gran majoria d'elles s'exigeix la inscripció de la parella en un Registre especial de Parelles de fet, encara que en algunes no s'exigeix tal inscripció i consideren que s'adquireix el status de parella de fet automàticament pel transcurs d'un any de convivència o amb el naixement del primer fill de la parella.

Els efectes personals i patrimonials de la parella estable poden fixar-se per acord entre les parts, ja sigui de forma verbal, en document privat o públic, tant per a la convivència com al seu terme, sempre que es respectin els drets mínims continguts en les respectives lleis, que són irrenunciables.

Poden pactar lliurement el règim econòmic, l'ús de l'habitatge, les càrregues familiars, la guarda i custòdia dels fills, la pensió d'aliments.

En cas de ruptura també existeix un procediment judicial d'establiment de mesures paternofilials i econòmiques, procediment que pot instar-se de mutu acord o bé de forma contenciosa. Els tribunals, han aplicat un procediment anàleg al de la separació o divorci per dilucidar litigis entre parelles no casades sobre aliments, guarda i custòdia dels fills comuns, règim de visites i l'ús i gaudi del domicili conjugal. En canvi, no ho han fet així en el cas de la pensió compensatòria, indemnització per convivència i liquidació dels béns adquirits durant el temps de vida en comú.

En cas d'instar un procediment judicial de mutu acord presenten una demanda acompanyada de conveni regulador, la qual una vegada ratificada el jutge dicta sentència.

Per al cas que no s'arribi a un acord es presentaria una demanda contenciosa similar a la separació o divorci contenciós en la qual se sol·licitarà s'acordin mesures tant de guarda i custòdia com aliments, règim de visites, etc, , es donarà un termini per contestar a la demanda a la part contrària i se celebrarà vista judicial en la qual hauran de presentar els seus mitjans de prova i el jutge dictarà sentència.

També poden redactar un conveni regulador privat davant notari sense necessitat d'acudir al Jutjat. En ell poden convenir lliurement el que vulguin.

Pel que en cas de ruptura de parella de fet consulti amb un dels nostres advocats de família com és la millor opció.



VIOLÈNCIA DOMESTICA (MALTRACTAMENTS)

Si vostè està implicat en un cas de violència domèstica ha de saber quines implicacions legals comporta, per la qual cosa és important contractar els serveis d'un advocat especialista en violència domèstica per defensar els seus drets.


SERVEIS QUE PRESTEM

Si és vostè la víctima:

  • Denuncia
  • Sol·licitud d'Ordre de Protecció. Veure LLEI 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l'Ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica.
  • Sol·licitud de mesures penals d'allunyament, i incomunicació amb la víctima entre altres.
  • Sol·licitud de mesures cautelars civils com l'atribució de l'ús de l'habitatge conjugal, la determinació del règim de custòdia dels fills, el règim de visites i la fixació d'una pensió d'aliments.
  • Acusació particular contra l'autor de la violència de gènere en el Procés Penal.
  • Procediment de separació o divorci.

Si és vostè el presumpte autor:

Assistència lletrada al detingut per un presumpte delicte de Violència Domèstica o Violència de Gènere.

  • Defensa en el Procés Penal.
  • Procediment de Separació o Divorci.


INCAPACITATS

EN CAS D'INCAPACITACIÓ

Hi ha determinats supòsits que una persona no pot governar-se per si mateixa i és aconsellable instar la seva incapacitació. Si creu es troba en un d'aquests supòsits consulti'ns el seu cas.

Són causes d'incapacitació les malalties o deficiències persistents físiques o psíquiques que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa.

La declaració d'incapacitat d'una persona la pot promoure el seu cònjuge o parella de fet, els seus descendents, els seus ascendents o els seus germans. Respecte dels menors, els qui exerceixin la pàtria potestat o tutela del mateix. Si aquestes persones no existeixen o no ho sol·liciten, la incapacitació pot promoure's pel Ministeri Fiscal.

En aquest tipus de processos el jutge examina al presumpte incapaç i parla també amb els seus parents més propers. A més sol·licitarà que sigui examinat per un expert en la matèria, ja que sense aquest dictamen pericial mèdic no pot acordar-se la incapacitació.

La sentència que declari la incapacitat d'una persona determinarà la seva extensió i els seus límits, així com el règim de tutela o guarda al fet que hagi de sotmetre's a l'incapacitat. Acordarà l'internament de l'incapaç si es considera necessari.

Abans d'iniciar el procediment, el tribunal pot adoptar mesures cautelars quan consideri que molt possiblement existeix una causa d'incapacitat sobre la persona, amb l'objectiu de protegir-lo a ell i el seu patrimoni. Aquestes mesures poden demanar-les al jutge directament, els familiars del presumpte incapaç quan el procediment ja s'hagi iniciat o, si escau, el Ministeri Fiscal. Algunes d'aquestes mesures poden ser: l'assegurament dels seus aliments o la realització d'un inventari dels seus béns.

També es pot promoure un procés de declaració de prodigalitat.

El concepte de pròdig és aquell del que del seu comportament es desprèn una actitud de despeses inútils que posen de manifest un esperit desordenat de dissipació i balafiament que produeix una desproporció entre ingressos i despeses.

Les demandes de declaració de prodigalitat es presenten davant el Jutge de Primera Instància del lloc en què resideixi el presumpte pròdig.

El procediment de declaració de prodigalitat és el mateix que se segueix per a la incapacitació.

Poden interposar la demanda de declaració de prodigalitat:

  • El cònjuge o parella de fet
  • Descendents
  • Ascendents
  • Germans
  • Els que exerceixin la pàtria potestat o la tutela del menor, si escau
  • El Ministeri Fiscal

La sentència que declari la prodigalitat ha de dir què actes són els que el pròdig no pot realitzar sense el consentiment de la persona que hagi d'assistir-li.

La incapacitació és un procés reversible.

"La sentència d'incapacitació no impedirà que, sobrevingudes noves circumstàncies, pugui instar-se un nou procés que tingui per objecte deixar sense efecte o modificar l'abast de la incapacitació ja establerta".

Aquest procés finalitzarà amb una sentència que podrà acordar:

  • la reintegració de la capacitat d'obrar.
  • deixar sense efecte la tutela o curatela si és que s'havien acordat.
  • la modificació de l'abast de la incapacitació, passant
  • la per exemple, a la d'una curatela.
  • denegar la modificació o la reintegració.

El jutge competent serà igualment el del lloc de residència de l'incapaç, independentment del Tribunal que va dictar la sentència d'incapacitació.

La sol·licitud de reintegració de la capacitat la poden fer les mateixes persones que estan legitimades per sol·licitar la incapacitació.

En relació amb l'internament dels incapaços, partint del dret fonamental a la llibertat, ningú pot ser ingressat o internat en lloc algun contra la seva voluntat. Només un jutge podrà determinar i autoritzar, o no, l'internament.

Quan la gravetat del cas ho exigeix, podrà realitzar-se l'internament sense autorització judicial, però haurà de comunicar-se al jutge pel Director del Centre dins de les 24 hores següents.

La sortida de l'internat podrà decidir-la el facultatiu que l´atén posant-ho en coneixement del jutge.

En relació amb la declaració d'incapacitat existeixen diverses figures que protegeixen el patrimoni dels incapaços i també dels menors no subjectes a la pàtria potestat dels pares : La tutela, La curatela i el defensor judicial, consulti amb un advocat especialista en incapacitats com és la institució que més s'adapta al seu cas.


LA TUTELA

Estaran subjectes a tutela:

  • Els menors no emancipats que no estiguin sota la pàtria potestat dels seus pares.
  • Els incapacitats, quan la sentència ho hagi establert.
  • Els subjectes a la pàtria potestat prorrogada, en cessar aquesta, tret que procedeixi la curatela.
  • Els menors que es trobin en situació de desemparament.

Els pares podran en testament o document públic notarial nomenar tutor, establir òrgans de fiscalització de la tutela, així com designar les persones que hagin d'integrar-los o ordenar qualsevol disposició sobre la persona o béns dels seus fills menors o incapacitats.

Així mateix, qualsevol persona amb la capacitat d'obrar suficient, en previsió de ser incapacitada judicialment en el futur, podrà en document públic notarial adoptar qualsevol disposició relativa a la seva pròpia persona o béns, inclosa la designació de tutor.


LA CURATELA

Estan subjectes a curatela:

  • Els emancipats els pares dels quals morissin o quedessin impedits per a l'exercici de l'assistència previnguda per la Llei.
  • Els que obtinguessin el benefici de la major edat.
  • Els declarats pròdigs.

La curatela dels incapacitats tindrà per objecte l'assistència del curador per a aquells actes que expressament imposi la sentència que l'hagi establert.


EL DEFENSOR JUDICIAL

Es nomenarà un defensor judicial que representi i empari els interessos d'els qui es trobin en algun dels següents suposats:

  • Quan en algun assumpte existeixi conflicte d'interessos entre els menors o incapacitats i els seus representants legals o el curador. En el cas de tutela conjunta exercida per tots dos pares, si el conflicte d'interessos existís només amb un d'ells, correspondrà a l'altre per Llei, sense necessitat d'especial nomenament, representar i emparar al menor o incapacitat.
  • En el cas que, per qualsevol causa, el tutor o el curador no exercís les seves funcions, fins que cessi la causa determinant o es designi una altra persona per exercir el càrrec.
  • En tots els altres casos previstos en el Codi.

Quan es tingui coneixement que una persona ha de ser sotmesa a tutela i en tant no recaigui resolució judicial que posi fi al procediment, assumirà la seva representació i defensa el Ministeri Fiscal. En tal cas, quan a més de la cura de la persona hagués de procedir-se al dels béns, el Jutge podrà designar un administrador dels mateixos, qui haurà de rendir-li comptes de la seva gestió una vegada conclosa.

El Codi Civil Català estableix en relació amb aquest tema noves figures:


L'ASSISTÈNCIA: Es tracta d'un nou model de protecció de la persona que no es vincula necessàriament als casos de falta de capacitat i es dirigeix a aquells col·lectius especialment vulnerables, com a persones grans o discapacitades amb un retard mental lleu i en general persones majors d'edat en els quals concorre alguna causa de disminució, no incapacitant, de les seves facultats físiques o psíquiques, pels quals la incapacitació judicial i l'aplicació d'un règim de tutela o curatela resulta desproporcionat i per tant inadequat per atendre les seves específiques necessitats. En aquests casos, i a sol·licitud de la part interessada, el jutge en procediment de jurisdicció voluntària pot nomenar-li un assistent, que exercirà, en interès de l'assistit, les funcions que li vengen determinades per sentència i que bàsicament són, en l'àmbit personal rebre la informació i donar el consentiment sobre la realització d'actes i tractaments mèdics, si la persona assistida no pot decidir per ella mateixa i no ha atorgat un document de voluntats anticipades, i en l'àmbit patrimonial, ha d'intervenir, juntament amb la persona assistida, en els actes jurídics relacionats amb les funcions d'assistència. A petició de la persona assistida, l'autoritat judicial també pot conferir a l'assistent funcionis d'administració del patrimoni de la persona assistida, sense perjudici de les facultats d'aquesta de realitzar actes d'aquesta naturalesa per ella mateixa.


PROTECCIÓ PATRIMONIAL DE LA PERSONA DISCAPACITADA O DEPENENT: S'incorpora al dret català la figura del patrimoni protegit que comporta l'afectació de béns aportats a títol gratuït per la persona constituent, així com dels seus rendiments i béns subrogats, a la satisfacció de les necessitats vitals d'una persona afectada per discapacitat psíquica o física d'una certa gravetat o per una situació de dependència igualment severa.



HERÈNCIES I SUCCESSIONS

Tant si vol preparar el seu testament com si s'ha produït la defunció d'un familiar ha de comptar amb l'assessorament d'un advocat especialista en herències i successions que li aconselli. Contacti amb nosaltres.



EN CAS DE DEFUNCIÓ

Quan es produeix la defunció d'un familiar es produeix una successió en els seus béns, i l´ hereu ha de realitzar una sèrie d'actes per succeir al causant en aquests béns, per a això ha de comptar amb l'assessorament d'un advocat especialista en herències i successions.

El primer pas que ha de donar el possible hereu, és obtenir el Certificat del Registre General d'Actes d'Ultima Voluntat.

El Registre General d'Actes d'Ultima Voluntat és un registre administratiu dependent del Ministeri de Justícia i a càrrec de la Direcció General dels Registres i del Notariat, en el qual fan constar tots els atorgaments de testaments davant un Notari espanyol. Cada vegada que algú atorga testament davant Notari, aquest està obligat a remetre al citat Registre a través del seu Col·legi Notarial un part conforme a un model oficial, que conté les dades relatives a aquest testament.

Aquest certificat permet conèixer i acreditar si el mort havia atorgat o no testament i, en cas afirmatiu, la data i el Notari davant el qual va ser atorgat. Una vegada coneguts aquestes dades per mitjà del certificat, els interessats podran dirigir-se al Notari davant el qual es va atorgar el testament per obtenir una còpia del mateix.

A partir d'aquí s'obté el titulo hereditari.

S'entén per títol hereditari el document d'on resulta qui són les persones amb dret a l'herència del causant. El títol hereditari és el testament o, a falta d'aquest, la declaració d'hereus intestats.


El testament:

Si del Certificat d'Ultimes Voluntats resulta l'existència de testament, serà necessari sol·licitar una còpia autoritzada del mateix en la Notaria on estigui arxivat, que és la Notaria que apareix indicada en el Certificat del Registre General d'Actes d'Ultima Voluntat.

La sol·licitud de la còpia autoritzada del testament ha de fer-la personalment l'interessat a la Notaria, i si això no és possible pot obtenir la còpia qualsevol persona amb poder especial de l'interessat, o bé mitjançant una carta signada per l'interessat i remesa a la Notaria amb aquesta signatura legitimada notarialment.


La declaració d'hereus intestats:

Si del Certificat d'Ultimes Voluntats resulta que no existeix testament, serà necessari tramitar una declaració d'hereus intestats o abintestato.

Aquesta declaració es tramita davant Notari o davant el Jutge, segons la relació de parentiu existent entre el mort i els hereus.

Si els hereus són fills o descendents del causant, pares o ascendents del mort o el cònjuge vidu, la declaració d'hereus intestados es fa en la Notaria del lloc on el mort tenia el seu domicili habitual en el moment de morir, i es realitza per mitjà d'un acta notarial.

Si els hereus són germans, nebots o altres parents col·laterals del mort o bé l'Estat, la declaració d'hereus abintestato ha de fer-se en el Jutjat de Primera Instància del lloc on el mort tenia el seu domicili habitual al temps de la seva defunció.


Declaració d'hereus notarial:

Quan la declaració d'hereus es fa en la Notaria, els documents necessaris són els següents:

  • Certificat de defunció.
  • Certificat del Registre General d'Actes d'Ultima Voluntat, que acrediti que no hi ha testament.
  • Certificat de naixement dels fills del mort.
  • Certificat de defunció dels fills que haguessin mort.
  • Certificat de matrimoni del mort.
  • DNI del mort o, en defecte d'això, certificat d'empadronament del mort, a fi d'acreditar el domicili habitual del mateix.

També hauran de comparèixer davant el Notari dos testimonis que hauran d'atestar sobre les circumstàncies personals i familiars del mort.

Des de la data en què se signa el requeriment inicial de l'acta notarial, hauran de transcórrer obligatòriament 20 dies hàbils, passats els quals es podrà expedir la còpia de l'acta de declaració d'hereus intestados i realitzar la partició de l'herència.


Declaració d'hereus judicial o abintestato

La declaració d'hereus judicial o abintestato, com és lògic, es fa en el Jutjat de Primera Instància del lloc de l'últim domicili del causant.

No és necessària la intervenció de Procurador, i solament serà necessària la intervenció d'un Lletrat si el valor dels béns de l'herència excedeix de 2.405 euros.

Amb l'escrit que es present al Jutge, en el qual es relataran les circumstàncies personals i familiars del mort, es presentaran també els següents documents:

  • Certificat de defunció.
  • Certificat del Registre General d'Actes d'Ultima Voluntat, que acrediti que no hi ha testament.
  • Certificat de naixement dels fills del mort.
  • Certificat de defunció dels fills que haguessin mort.
  • Certificat de matrimoni del mort.

El Jutge sentirà als testimonis proposats, amb citació del Ministeri Fiscal, i si estima justificats els fets al·legats, dictarà a proposta del Secretari Judicial acte declarant hereus als parents més propers amb dret a heretar.

Una vegada que l'hereu té coneixement de la defunció d'una persona i de la seva condició d'hereu testamentari o d'hereu intestat, el següent pas consistirà a acceptar o renunciar l'herència. També els llegats han de ser acceptats o renunciats pel legatari.

L'hereu és aquella persona designada pel testador en el testament, o l'assenyalat per la Llei a falta de testament, per rebre la totalitat dels béns de l'herència o una part alíquota de la mateixa.

L'hereu no només rep els béns de l'herència sinó que també respon amb els seus propis béns dels deutes de la mateixa, tret que l'hagi acceptat l'herència a benefici d'inventari.

El legatari és aquella persona designada pel testador en el seu testament perquè rebi un o diversos béns concrets de l'herència. A diferència de l'hereu, el legatari no respon dels deutes de l'herència.

Cal tenir en compte que una mateixa persona pot ser designada pel testador com a legatari de béns concrets i determinats i, al mateix temps, com a hereu d'una quota o part de la resta dels béns de l'herència. En aquest cas, aquesta persona no té per què acceptar necessàriament tant l'herència com el llegat al seu favor, sinó que pot acceptar l'herència i renunciar el llegat o viceversa.

L'herència ha de ser acceptada o renunciada per l'hereu.

L'acceptació de l'herència pot ser de dos tipus: acceptació pura i simple i acceptació a benefici d'inventari.

L'acceptació pura i simple implica que l'hereu no només rebrà els béns integrants de l'herència, sinó que també respondrà personalment, amb els seus propis béns, dels deutes de la mateixa.

L'acceptació a benefici d'inventari requereix la formació, una vegada feta l'acceptació, d'un inventari judicial del cabal hereditari, a fi de determinar els béns integrants de l'actiu i els deutes integrants del passiu. Si l'herència s'ha acceptat d'aquesta manera, l'hereu només respondrà dels deutes de l'herència fins al límit del valor dels béns hereditaris. És a dir, l'hereu no respondrà amb el seu propi patrimoni dels deutes de l'herència quan aquestes són superiors al valor dels béns de la mateixa.

Encara que l'acceptació pot fer-se tàcitament en certs supòsits, habitualment es realitza de forma expressa mitjançant l'atorgament d'una escriptura pública davant Notario. L'acceptació de l'herència davant Notari pot fer-se al mateix temps i en el mateix document en el qual es formalitza la partició de l'herència o en document separat i amb caràcter previ a la partició.

La renúncia a l'herència ha de ser expressa i fer-se necessàriament en escriptura pública davant Notari.

L'acceptació o la renúncia a l'herència han de referir-se a la totalitat de la mateixa. No es pot acceptar una part de l'herència i renunciar a la resta, o acceptar determinats béns de l'herència i renunciar als altres béns.

Una vegada els hereus ja han acceptat l'herència s'ha de procedeix a la partició de l'herència.

La partició de l'herència és el repartiment dels béns del mort entre els hereus en proporció a la quota que a cadascun d'ells correspon. La partició haurà de fer-se una vegada que s'ha acreditat amb el testament o amb la declaració d'hereus qui són les persones amb dret a l'herència i una vegada que aquestes persones han acceptat l'herència.

Cal tenir en compte que l'herència està integrada tant pels béns i drets del difunt com pels seus deutes, i que aquestes es transmeten als hereus igual que els béns. Per tant, en la partició hauran d'inventariar-se i ser objecte d'adjudicació també els deutes del mort.

El repartiment dels béns que integren l'herència haurà de fer-se en la forma establerta pel testador en el testament. Si no existeix testament i es tracta d'hereus intestats, la partició podrà fer-se de la forma que lliurement decideixin els hereus, sempre que es respecti la quota o part que a cadascun d'ells correspon per Llei en l'herència del difunt.

El testador pot limitar-se a establir en el testament la quota o percentatge que correspon a cadascun dels hereus nomenats respecte del total d´hacer hereditari. En aquest cas, els hereus podran distribuir-se entre ells els béns integrants del cabal hereditari de la forma que lliurement acordin, sempre que el valor del rebut per cada hereu sigui igual a la quota establerta al seu favor pel testador.

El testador pot no limitar-se a nomenar hereus en el testament sinó també efectuar en el mateix el repartiment o partició dels béns entre els hereus, assignat a cadascun d'aquests béns concrets en paga de la seva quota hereditària. És l'anomenat testament particional. En aquest cas, els hereus hauran d'ajustar-se a l'ordenat pel testador en el seu testament amb vista al repartiment dels béns.

En el cas que existeixin llegats testamentaris, el lliurament dels béns llegats al legatari han de fer-la els hereus nomenats en el testament, i a aquests haurà de dirigir-se el legatari per sol·licitar el lliurament.

D'altra banda, en tota successió ha de tenir-se en compte la legitima.

La legítima és aquella "porció" de béns de l'herència sobre la qual el testador no pot disposar lliurement, encara que desitgi fer-ho, perquè la Llei l'ha reservat als anomenats "hereus forçosos".

El testador no podrà privar als hereus de la seva legítima sinó en els casos expressament determinats per la Llei.



SERVEIS QUE PRESTEM

Entre uns altres, en aquesta àrea de l'especialitat de Dret Civil (dret hereditari) , prestem els següents serveis:

  • Redacció de testaments i actes d'última voluntat.
  • Nul·litat de Testaments i altres actes d'última voluntat.
  • Nul·litat de la Institució d'Hereu.
  • Nul·litat del Llegat i Reducció de Llegat.
  • Donacions per causa de mort.
  • Prohibicions de Disposar.
  • Herències sense Testament o acte d'última voluntat.
  • Legítimes.
  • Reserves Hereditàries.
  • Manifestació, Acceptació d'Herència, Inventari i Partició d'Herència.
  • Acceptació d'Herència per creditors de l'hereu.
  • Pluralitat d'hereus.
  • Assessorament Fiscal.
  • Etc.

Contacti amb nosaltres i l´ ajudarem.



 

Horcajada Abogados
Avda. Blondel 27, 7º-1º
25002 Lleida - ESPANYA

T. 973 281 424
F. 973 278 235
E. info@horcajada-abogados.com