La guarda compartida dels fills a Catalunya

 

En cas de separació, divorci o ruptura de parella un dels punts a decidir serà el sistema de guarda o cura dels fills.

La guarda és el temps que els progenitors comparteixen amb els fills i pot ser individual en favor d´un dels dos progenitors o compartida.

La guarda compartida és quan es realitza un repartiment igualitari de la guarda i en el cas de Catalunya aquesta és l´opció preferent .

Els sistemes d’aplicació d´aquesta guarda són diversos, potser per exemple, la partició de la setmana ( dilluns i dimarts amb el pare, dimecres i dijous amb la mare i caps de setmana alterns o a l’inrevés) o també podem optar per un sistema de setmanes alternes o aquell que considerem més adient al nostre cas en concret.

El Codi Civil de Catalunya, al Llibre Segon relatiu a la persona i la família, Llei 25/2010 de 29 de juriol, regula als articles 233.8 a 233.13 tot allò que fa referència a la cura dels fills.

“SECCIÓ SEGONA

Cura dels fills

Articles 233.8 a 233.13

ARTICLE 233-8

Responsabilitat parental

1.       La nul·litat del matrimoni, el divorci o la separació judicial no alteren les responsabilitats que els progenitors tenen envers els fills d'acord amb l'article 236-17.1. En conseqüència, aquestes responsabilitats mantenen el caràcter compartit i, en la mesura que sigui possible, s'han d'exercir conjuntament.

2.       Els cònjuges, per a determinar com s'han d'exercir les responsabilitats parentals, han de presentar llurs propostes de pla de parentalitat, amb el contingut que estableix l'article 233-9.

3.       L'autoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats parentals dels progenitors, ha d'atendre de manera prioritària l'interès del menor.

ARTICLE 233-9

Pla de parentalitat

1.       El pla de parentalitat ha de concretar la manera en què ambdós progenitors exerceixen les responsabilitats parentals. S'hi han de fer constar els compromisos que assumeixen respecte a la guarda, la cura i l'educació dels fills.

2.       En les propostes de pla de parentalitat hi han de constar els aspectes següents:

a.       El lloc o els llocs on viuran els fills habitualment. S'hi han d'incloure regles que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment.

b.       Les tasques de què s'ha de responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills.

c.       La manera com s'han de fer els canvis en la guarda i, si escau, com s'han de repartir els costos que generin.

d.       El règim de relació i de comunicació amb els fills durant els períodes en què un progenitor no els tingui amb ell.

e.       El règim d'estades dels fills amb cadascun dels progenitors en períodes de vacances i en dates especialment assenyalades per als fills, per als progenitors o per a llur família.

f.        El tipus d'educació i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, si escau.

g.       La manera de complir el deure de compartir tota la informació sobre l'educació, la salut i el benestar dels fills.

h.      La manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres qüestions rellevants per als fills.

3.       Les propostes de pla de parentalitat poden preveure la possibilitat de recórrer a la mediació familiar per a resoldre les diferències derivades de l'aplicació del pla, o la conveniència de modificar-ne el contingut per a adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills.

ARTICLE 233-10

Exercici de la guarda

1.       La guarda s'ha d'exercir de la manera convinguda pels cònjuges en el pla de parentalitat, llevat que resulti perjudicial per als fills.

2.       L'autoritat judicial, si no hi ha acord o si aquest no s'ha aprovat, ha de determinar la manera d'exercir la guarda, atenint-se al caràcter conjunt de les responsabilitats parentals, d'acord amb l'article 233-8.1. Tanmateix, l'autoritat judicial pot disposar que la guarda s'exerceixi de manera individual si convé més a l'interès del fill.

3.       La manera d'exercir la guarda no altera el contingut de l'obligació d'aliments envers els fills comuns, si bé cal ponderar el temps de permanència dels menors amb cadascun dels progenitors i les despeses que cadascun d'ells hagi assumit pagar directament.

4.       L'autoritat judicial, excepcionalment, pot encomanar la guarda als avis, a altres parents, a persones pròximes o, si no n'hi ha, a una institució idònia, a les quals es poden conferir funcions tutelars amb suspensió de la potestat parental.

ARTICLE 233-11

Criteris per a determinar el règim i la manera d'exercir la guarda

1.       Per a determinar el règim i la manera d'exercir la guarda, cal tenir en compte les propostes de pla de parentalitat i, en particular, els criteris i les circumstàncies següents ponderats conjuntament:

a.       La vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, i també les relacions amb les altres persones que conviuen a les llars respectives.

b.       L'aptitud dels progenitors per a garantir el benestar dels fills i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat, d'acord amb llur edat.

c.       L'actitud de cadascun dels progenitors per a cooperar amb l'altre a fi d'assegurar la màxima estabilitat als fills, especialment per a garantir adequadament les relacions d'aquests amb tots dos progenitors.

d.       El temps que cadascun dels progenitors havia dedicat a l'atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar-los el benestar.

e.       L'opinió expressada pels fills.

f.        Els acords en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni abans d'iniciar-se el procediment.

g.       La situació dels domicilis dels progenitors, i els horaris i les activitats dels fills i dels progenitors.

2.       En l'atribució de la guarda, no es poden separar els germans, llevat que les circumstàncies ho justifiquin.

3.       En interès dels fills, no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el qual s'hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes. En interès dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes.

ARTICLE 233-12

Relacions personals amb els avis i els germans

1.       Si els cònjuges proposen un règim de relacions personals de llurs fills amb els avis i amb els germans majors d'edat que no convisquin en la mateixa llar, l'autoritat judicial el pot aprovar, amb l'audiència prèvia dels interessats i sempre que aquests donin el consentiment.

2.       Les persones a qui s'hagi concedit el règim de relacions personals estan legitimades per a reclamar-ne l'execució.

ARTICLE 233-13

Supervisió de les relacions personals en situacions de risc

1.       L'autoritat judicial pot adoptar, per raons fonamentades, mesures perquè les relacions personals del menor amb el progenitor que no exerceix la guarda o amb els avis, els germans o altres persones pròximes es desenvolupin en condicions que en garanteixin la seguretat i l'estabilitat emocional.

2.       Si hi ha una situació de risc social o perill, es pot confiar la supervisió de la relació a la xarxa de serveis socials o a un punt de trobada familiar.”

 

 En un procés de ruptura s´han de decidir altres assumptes, com l´atribució de l´ús de l´habitatge o la pensió d´aliments en favor dels fills, si cal.

En aquests tipus de guarda en relació a l’habitatge familiar si no hi ha acord entre la parella s´atribueix l’ús del domicili al cònjuge més necessitat.

Pel que fa a la pensió d´aliments, és habitual que el cònjuge que tingui més ingressos aboni una pensió per a les despeses dels fills a l´altre.

Si ha decidit posar fi a  la seva relació de parella és important que s´assessori per un professional especialista en família, per ampliar aquesta informació no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres.

Mª José Horcajada

Advocada