Danys per manca de consentiment informat en la pràctica mèdica

La valoració del dany per falta de consentiment informat en la pràctica mèdica.

El que volem analitzar aquí es l’apreciació de responsabilitat civil davant l’incompliment del deure d’informació per part del metge al pacient.
La qüestió fonamental es troba en el fet de que per apreciar aquesta responsabilitat civil s’ha de partir de l’existència d’ una relació de causalitat entre l’incompliment del deure del metge de informar al pacient i el dany experimentat per aquest. Podem entendre, doncs, que la responsabilitat civil apareix derivada de dos supòsits: per una banda, per l’incompliment del deure d’informació al pacient i, per altra, per l’incompliment de l’obtenció de consentiment exprés.
En quant a l’incompliment del deure d’informació al pacient, hem de tenir en compte que aquest es considera un dret fonamental del pacient tal i com es regula en la Llei Bàsica Reguladora de l’Autonomía del Pacient i de Drets i Obligacions en matèria d’Informació i Documentació Clínica, en la qual s’estableixen els requisits que haurà de complir aquesta informació per tal de que es pugui considerar correcta, es a dir, que sigui capaç de proporcionar al pacient totes les dades suficients per a que pugui fer un judici valoratiu sobre les conseqüències que es podrien derivar del seu sotmetiment o no al tractament o intervenció quirúrgica.
D’altra banda, també trobem com a causa que podrà donar lloc a responsabilitat civil, el consentiment de l’informat, el qual suposa una manisfestació de l’exercici d’autodeterminació del pacient. En aquest sentit, hem de partir del fet de que quan el pacient es sotmet a un tractament o intervenció quirúrgica, del resultat del qual s’en deriva un perjudici per a la salut del pacient del qual no havia estat informat o ho havia estat incorrectament es produïrà una imputació objectiva al metge degut al dany sofert pel pacient. Es a dir, aquest perjudici haurà de ser imputat al metge que va infringir el seu deure d’informació encara que hagi realitzat el seu treball correctament, doncs el que es protegeix aquí es el dret del pacient a conèixer quins són els riscos del tractament o intervenció, inclòs els menys freqüents, per tal de decidir en base a aquesta informació si sotmetre’s a elll o no.
El Tribunal Suprem ha establert en diverses sentencies que la falta de consentiment de l’ informat constitueix una mala praxis. Així doncs, hem d’entendre que un profesional de la salud que incompleix el seu deure d’informació al pacient haurà de respondre en la mateixa mesura que el que incompleix el deure d’aplicació correcta de la lex hartis.

Bufet Horcajada