Avinguda Blondel 27, 7º, 1º

25002 Lleida - Espanya

INTERESSOS DE DEMORA ABUSIUS: El TJUE avala el criteri del Tribunal Suprem

 
 
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictada el dia 7 d'agost de 2018, confirma i ratifica la doctrina del Tribunal Suprem en relació a l´abusivitad de la clàusula d'interessos de demora. 
 
Al seu moment, el Tribunal Suprem va declarar, en virtut de l'article 85.6 de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, que són abusives les clàusules que imposen una indemnització desproporcionadament alta al consumidor i usuari que no compleixi les seves obligacions. D'altra banda, va examinar les normes nacionals aplicables, en cas de mora del deutor, en el cas que no s'hagués estipulat cap acord entre les parts del contracte sobre diversos punts, així com el tipus d'interès de demora generalment previst en els contractes de préstec que són objecte d'una negociació individual amb els consumidors.
 
Després d'aquest examen, el Tribunal Suprem va determinar que procedia declarar abusives les clàusules “no negociades” dels contractes de préstec personal celebrats amb els consumidors relatives als interessos de demora quan tals responguin al criteri que l'interès de demora sigui superior en dos punts percentuals a l'interès remuneratori pactat entre les parts en el contracte.
 
Què són els interessos remuneratoris o ordinaris i interessos de demora?
 
Els interessos remuneratoris o ordinaris són aquells que consisteixen en la retribució que l'entitat bancària cobra pel lliurament dels diners en concepte de préstec. És a dir, la funció d'aquest interès és la de retribuir al prestador una quantitat de diners fins a la devolució de la mateixa.
 
En canvi, els interessos de demora tenen una finalitat sancionadora posat que són aquells que l'entitat bancària cobra quan el consumidor no compleix amb les seves obligacions, és a dir, en cas d'impagament o retard en l'abonament de la quota. 
 
Què ha fallat actualment el TJUE?
 
En primer lloc, la recent sentència del TJUE es refereix a un cas de dos préstecs subscrits per particulars amb l'entitat financera Banc Santander. 
En el primer contracte, el tipus era d'un 8,50% per als interessos ordinaris, i un 18,50% per als interessos de demora i, en el segon un 11,20% per als interessos ordinaris i un 23,70% pels de demora. Davant l'impagament de les quotes mensuals, el banc va declarar el venciment anticipat d'aquests contractes i va presentar una demanda d'execució dels crèdits. A pesar que en els contractes no es contemplava aquesta possibilitat, el Banc Santander va cedir els crèdits a un tercer.
 
D'altra banda, al costat d'aquest cas, la recent sentència també es refereix a un contracte celebrat per un particular amb l'entitat CAM, actualment absorbida pel Banc Sabadell. El tipus d'interès de la hipoteca era del 4,75 % anual, i el contracte establia que els interessos de demora serien del 25 % anual. En l'esmentat suposat el consumidor es va retardar en els pagaments i va interposar una demanda contra l'entitat Sabadell en la qual va sol·licitar que es declarés nul·la la clàusula d'interessos de demora per resultar abusiva. Aquest procediment va acabar en el Tribunal Suprem i  aquest el va traslladar al Tribunal de la UE.
 
El TJUE ha respost a la consulta i avala la doctrina de l'Alt Tribunal, que al maig de 2015 va declarar abusius els interessos de demora d'un préstec quan superessin en dos punts el tipus d'interès del préstec.
 
Horcajada advocats
Advocats especialistes en Dret Bancari a Lleida

© Copyright. Horcajada Advocats . Tots els drets reservats.