Cada vegada és més habitual la instal·lació de càmeres de videovigilància operatives o simplement simulades com a mètode per garantir la seguretat de qui les instal·la, però aquest dret a la seguretat pot entrar en col·lisió amb el dret a la intimitat personal i familiar. El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 7 de novembre de 2019, ha dictaminat que suposa una vulneració a el dret a la intimitat i la vida familiar la instal·lació de càmeres de seguretat encara que siguin falses, perquè el denunciant no ha de suportar la incertesa sobre si la càmera orientada cap a la seva finca és operativa o no i condemna a l'empresa demandada a reorientar les mateixes o retirar-les .La demandada havia col·locat dos dispositius de videovigilància, un de les quals enfocava directament l'accés a l'habitatge de la denunciant ja part de la seva jardí, no existint raons d'inseguretat o emergència que justifiquessin la seva instal·lació i orientació pel que no es respecta el principi de proporcionalitat que exigeix el Tribunal Constitucional per adoptar una mesura restrictiva dels drets fonamentals a la sotmetre’l a una vigilància permanent que lesiona el dret a seva intimitat i imatge, sentència innovadora a la tractar de càmeres simulades.
Destacat:
Segons el Suprem
Les càmeres de
enregistraments simulades
també poden
Vulnerar la intimitat
Article publicat per la advocada Maria Jose Horcajada, al diari "La Mañana" a data 18/11/2019