El passat 13 de setembre de 2022, el Ple del Tribunal Constitucional va desestimar per unanimitat el recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la regulació donada als articles 94.4 i 156.2 del Codi Civil per la Llei 8/2021, de 2 de juny.

Respecte a l'apartat quart de l'article 94 del CC, els jutjats solien optar de manera mecànica per una interpretació restrictiva de la norma, suspenent automàticament el règim de visites des del moment en què s'incoaven diligències prèvies en virtut d'una denúncia per violència domèstica o de gènere, sense existir una sentència ferma de condemna. Davant els dubtes generats, la posició del TC resulta de summa importància, a afirmar que "el precepte no priva de manera automàtica al progenitor del règim de visites o estades, sinó que atribueix a l'autoritat judicial la decisió sobre l'establiment o no d'un règim de visites o estades o la suspensió d'aquest, fins i tot en els supòsits en els quals un progenitor estigui culpable en un procés penal".

Així mateix, el TC argumenta en la sentència que el precepte impugnat "no limita la possibilitat que l'òrgan judicial valori la gravetat, naturalesa i abast del delicte que s'atribueix a un progenitor, ni la seva incidència en la relació patern o matern filial". D'aquesta manera, no ha d'existir cap automatisme en aquests supòsits, perquè la decisió estarà en mans d'un jutge, que mitjançant l'avaluació de la relació paternofilial i en atenció a l'interès superior del menor resoldrà de forma motivada sobre la suspensió o no del règim de visites.

D'altra banda, la fallada també avala l'article 156.2 del CC, en entendre que no resulta inconstitucional el fet d'atribuir a un dels progenitors la decisió que el menor sigui assistit psicològicament, informant prèviament l'altre, en aquells supòsits en què existeixi un clar enfrontament i hostilitat entre tots dos progenitors que adverteixi la dificultat d'aconseguir un acord entre ells.

A similitud de la normativa del Codi Civil, d'acord amb la mateixa també es va reformar el Codi Civil de Catalunya, mitjançant Decret llei 26/2021, de 30 de novembre, s'observa que aquesta normativa segueix un criteri similar al previst en l'article 94 del CC, dirigida a prohibir l'atribució de la guarda, les estades, les relacions i les comunicacions entre els fills i el pare en els casos de violència vicària masclista.

La modificació més import la trobem en l'apartat tercer de l'article 233-11 del CCCat, en el sentit que perquè el jutge fixi o suspengui el règim de visites o comunicacions ara n'hi ha prou amb l'existència d'indicis de violència, o amb estar culpable en un procés per actes que atemptin contra la vida, la llibertat, la indemnitat sexual o la integritat física o moral de l'altre progenitor o dels seus fills. Ara bé, l'excepció a aquesta regla l'estableix el nou apartat quart, de manera que l'autoritat judicial podrà fixar de forma motivada i en interès del menor un règim d'estades o comunicacions, si una vegada escoltat el menor té capacitat natural suficient.

En la mateixa línia, estableix el nou apartat tercer de l'article 236-5 del CCCat que, si hi ha indicis fonamentats que el progenitor o els familiars amb els quals el menor té dret a relacionar-se han comès actes de violència familiar o masclista, no tindran dret a relacionar-se personalment amb els fills, fixant-se com a excepció la mateixa regla continguda en l'article 233-11.4 del CCCat que acabem de comentar.

Davant aquesta nova regulació, i a manera de conclusió, l'autoritat judicial haurà de justificar entenem motivadament i de forma molt més extensa aquells supòsits en els quals suspendrà les relacions que s'anessin desenvolupant, o si per contra entendrà convenient fixar-les, i tot això tenint en compte que en tot conflicte familiar els menors són sempre l'interès que major protecció mereix.