A diferència d'altres Comunitats Autònomes de la resta d'Espanya, les parelles estables o parelles de fet constituïdes segons el dret civil català tenen exactament els mateixos drets successoris que els que es reconeixen entre cònjuges, tant si el causant ha atorgat testament com si ens trobem davant una successió intestada, si bé és recomanable disposar de les últimes voluntats en testament.

En termes de l'article 442-3 del Codi Civil de Catalunya, en el cas que el causant no atorgui testament i aquest mori amb fills o descendents, el cònjuge vidu, així com el convivent en parella estable supervivent tindrà dret a l'usdefruit universal de l'herència, i mancant fills, el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent serà hereu directe del mort, conservant en aquest cas els pares del causant el dret a legítima. Així mateix, el convivent supervivent tindrà dret a l'aixovar domèstic, format pel mobiliari, efectes personals, estris i roba.

Ara bé, a fi de fer efectiva aquesta equiparació de drets successoris, la Llei obliga les parelles de fet a complir amb uns certs requisits, o bé que es pugui provar l'existència de la parella. Els requisits obligatoris venen marcats per l'article 234-1 del Codi Civil de Catalunya, considerant-se com a parella estable aquelles dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial sempre que es compleixi alguna d'aquestes condicions: la convivència durant més de dos anys ininterromputs, l'existència d'un fill en comú durant la convivència o la formalització de la relació en escriptura pública.

En aquest sentit, el debat pot sorgir entorn a la definició i requisits necessaris perquè es doni aquesta convivència ininterrompuda en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial, doncs en cas que la unió no hagi estat formalitzada mitjançant escriptura pública, s'haurà de provar l'existència de la convivència mitjançant l'aportació d'altres elements, com a declaracions de familiars pròxims que atestin davant notari conforme que realment es tracta d'una parella estable, i puguin apuntar des de quan.

Acudint a la jurisprudència en la matèria i prescindint de la literalitat del precepte, la convivència ininterrompuda no fa referència a l'àmbit físic, sinó al compromís de la parella. El que ha de prevaler i prendre's en consideració per a conceptuar la convivència com a marital, no és el mer fet de residir sempre junts els dos membres de la parella, sinó l'existència d'una relació afectiva o sentimental entre tots dos, amb voluntat de ser o constituir una parella estable amb aparença d'una certa estabilitat, la qual cosa esdevé, en tots aquells casos de parelles, en què habitant cadascun dels components de la mateixa en el seu propi domicili o en què comparteixen habitatge només durant alguns determinats dies, gaudeixin dels elements de sentiment d'exclusivitat afectiva i estabilitat emocional amb vocació de continuïtat.

Tot això respon al fet que, en la societat actual, existeixen diferents tipus i models de convivència, per la qual cosa es considera adequat equiparar el concepte de convivència marital amb el de relació estable de parella, i això a pesar que no existeixi un domicili comú en el qual les parts convisquin de manera permanent. Conseqüentment, aquesta equiparació també té els seus efectes en matèria successòria, perquè si es compleixen amb els requisits que estableix la Llei, a les parelles estables o de fet se'ls reconeixerà el mateix dret a succeir que a les parelles casades.

En cas de defunció d'un familiar li aconsellem consulti amb un advocat o advocada experts en herències perquè l'assessori sobre quins tràmits realitzar o conèixer quins són els seus drets i com reclamar-los , contacti amb nosaltres i l'ajudarem, telefoni al 973281424/609721439 o enviï'ns un correu electrònic a info@horcajada-abogados.com, som advocats especialistes a Lleida en herències, successions i testaments.