El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha pronunciat en la seva sentència de 22 de novembre de 2022, sobre la impossibilitat d'expulsar a un nacional d'un tercer país que estigui rebent tractament per malaltia greu, si corre el risc, amb l'expulsió, que pugui quedar exposat a un augment ràpid, considerable i irreparable del dolor.

Aquesta sentència resol els dubtes presentats pel Tribunal de Primera Instància de la Haia, davant el cas d'un nacional rus que va desenvolupar leucèmia i que es trobava rebent tractament mèdic als Països Baixos. Aquest tractament consistia en l'administració de cànnabis medicinal amb finalitats analgèsics, la qual cosa no estava autoritzat pel seu país d'origen. Davant aquesta situació, va sol·licitar l'asil als Països Baixos fonamentant-se en l'essencialitat del tractament rebut, però aquesta sol·licitud li va ser denegada, dictant-se decisió de retorn en contra seva.

Sent recorreguda la decisió davant el Tribunal de Primera Instància de la Haia, aquest òrgan va acordar dirigir-se al Tribunal de Justícia per a adoptar la decisió d'acord amb el dret que emmarca la Unió Europea. Així, va ser declarat que el Dret de la Unió s'oposa al fet que els Estats membres dictin decisions de retorn o procedeixin a l'expulsió de nacionals de tercers països que es trobin en situació irregular i estiguin afligits d'alguna malaltia greu, quan existeixin raons fundades per a creure que el seu retorn els exposaria, per no estar disponible l'atenció adequada al país de destinació, al perill real d'un augment ràpid, considerable i irreparable del dolor que els provoca la malaltia.

Per a això, ha d'acreditar-se que al país de destinació no és legal l'administració de l'únic tractament analgèsic que resulta eficaç, així com que la interrupció d'aquest exposi al pacient a un dolor amb intensitat suficient per a resultar contrari a la dignitat humana, podent ocasionar trastorns psíquics greus i irreversibles o fins i tot empènyer-los al suïcidi. Així mateix, el Tribunal de Justícia aclareix que no pot fixar-se un termini en el qual hagi d'entendre's augmentat el dolor del nacional del tercer país en cas de retorn, en el sentit que, si els Estats membres fixen un termini, ha de ser purament indicatiu.

Conclou el Tribunal que l'autoritat nacional competent solament pot dictar una decisió de retorn contra el pacient o procedir a la seva expulsió després d'haver pres en consideració el seu estat de salut. No obstant això, el fet d'interrompre el tractament en cas de retorn, per no estar disponible al seu país, no suposa per si mateix un impediment per a l'adopció de la decisió de retorn o de la mesura d'expulsió, sempre que la interrupció del tractament no li exposi al perill real de tractes inhumans o degradants.

HORCAJADA ADVOCATS, advocats de Lleida especialistes en dret d'estrangeria. Contacti amb nosaltres i l'ajudarem, telefoni al 973281424 / 609721439 o enviï'ns un correu electrònic a info@horcajada-abogados.com.