Actualment, el concepte de vici o defecte en la construcció d’edificis és més clar en l’article 17 LOE que en l’article 1591 del Codi Civil que era la norma d’aplicació fins a l’entrada en vigor de la Llei d’Ordenació de l’edificació.

Algunes idees que hem de saber:

1- La jurisprudència ha anat ampliant el concepte de ruïna fins al punt que és ruïna qualsevol imperfecció o defecte rellevant en la construcció. Això ha permès un considerable eixamplament jurisprudencial del concepte de ruïna.

2- La genralziación del conceptro de ruïna i de responsabilitat decennal s’ha desplaçat a les normes generals de responsabilitat contractual.

3-. La ruïna pot ser total o parcial, present o futura, física, tècnica o funcional. La jurisprudència elaborada en seu de l’article 1591 CC segueix tenint en l’actualitat un valor jurídic interpretatiu: en primer lloc, per a les construccions d’immobles que queden fora de la LOE i, en segon lloc, serveix d’interpretació de l’article 17 LOE.

5- A la LOE, el terme vici ruinògen ha estat substituït per expressions més genèriques i descriptives. l’article 17 es refereix a vicis o defectes que causen danys materials a l’edifici i especifica quins són aquests vicis o defectes que poden donar lloc a la responsabilitat prevista en la nova Llei: els que afecten la fonamentació, els suports, les bigues, els forjats, els murs de càrrega o altres elements estructurals, i que comprometen directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici; els que afectin elements constructius o de les instal·lacions que ocasionin l’incompliment dels requisits d’habitabilitat, i els que afectin elements de terminació o acabat de les obra.