Avinguda Blondel 27, 7º, 1º

25002 Lleida - Espanya

Delictes relacionats amb els drets i deures familiars

Determinades conductes en relació amb els drets i deures familiars poden ser constitutius d'infracció penal, entre ells el trencament dels deures de custòdia i la inducció dels menors a l'abandó del domicili, la substracció de menors i l'abandó de família, menors o incapaços.

El Codi Penal, Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, modificat per Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març i Llei Orgànica 2/2015, de 30 de març, regula en els seus articles 223 i següents aquests delictes.
Reproduïm a continuació la seva transcripció literal:
“ CAPÍTOL III
Dels delictes contra els drets i deures familiars
Articles 223 a 233
SECCIÓ 1ª
Del trencament dels deures de custòdia i de la inducció de menors a l'abandó de domicili
Articles 223 a 225
ARTICLE 223
El que, tenint al seu càrrec la custòdia d'un menor d'edat o un persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció, no ho presentés als seus pares o guardadors sense justificació per a això, quan anàs requerit per ells, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys, sense perjudici que els fets constitueixin un altre delicte més greu.
ARTICLE 224
El que induís a un menor d'edat o a un persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció al fet que abandoni el domicili familiar, o lloc on resideixi amb anuència dels seus pares, tutors o guardadoes, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.
En la mateixa pena incorrerà el progenitor que indueixi al seu fill menor a infringir el règim de custòdia establert per l'autoritat judicial o administrativa
Article modificat per Llei Orgànica 9/2002, de 10 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, i del Codi Civil, sobre substracció de menors.
ARTICLE 225
Quan el responsable dels delictes previstos en els dos articles anteriors restitueixi al menor d'edat o al persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció al seu domicili o residència, o ho dipositi en lloc conegut i segur, sense haver-li fet objecte de vexacions, o acte delictiu algun, ni haver posat en perill la seva vida, salut, integritat física o llibertat sexual, el fet serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a 24 mesos, sempre que el lloc d'estada del menor d'edat o el persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció hagi estat comunicat als seus pares, tutors o*guardadors, o l'absència no hagués estat superior a 24 hores.
Article 225, modificat per la Llei Orgànica 15/2003, de 25 de novembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.
SECCIÓ 2ª
De la substracció de menors
Article 225.bis
Secció 2ª, modificada per la Llei Orgànica 9/2002, de 10 de desembre.
ARTICLE 225 bis
1. El progenitor que sense causa justificada per a això sostragués al seu fill menor serà castigat amb la pena de presó de dues a quatre anys i inhabilitació especial per a l'exercici del dret de pàtria potestat per temps de quatre a deu anys.
2. A l'efecte d'aquest article, es considera substracció:
1. El trasllat d'un menor del seu lloc de residència sense consentiment del progenitor amb qui convisqui habitualment o de les persones o institucions a les quals estigués confiada la seva guarda o custòdia.
2. La retenció d'un menor incomplint greument l'haver d'establert per resolució judicial o administrativa.
3. Quan el menor sigui traslladat fora d'Espanya o anés exigida alguna condició per a la seva restitució la pena assenyalada a l'apartat 1 s'imposarà en la seva meitat superior.
4. Quan el sustractor hagi comunicat el lloc d'estada a l'altre progenitor o a qui correspongui legalment la seva cura dins de les vint-i-quatre hores següents a la substracció amb el compromís de devolució immediata que efectivament dugui a terme, o l'absència no hagués estat superior a aquest termini de vint-i-quatre hores, quedarà exempt de pena.
Si la restitució la fes, sense la comunicació al fet que es refereix el paràgraf anterior, dins dels quinze dies següents a la substracció, li serà imposada la pena de presó de sis mesos a dos anys.
Aquests terminis es computaran des de la data de la denúncia de la substracció.
5. Les penes assenyalades en aquest article s'imposaran igualment als ascendents del menor i als parents del progenitor fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que incorrin en les conductes anteriorment descrites.
Article modificat per Llei Orgànica 9/2002, de 10 de desembre, de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, i del Codi Civil, sobre substracció de menors.
SECCIÓ 3ª
De l'abandó de família, menors o persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció
Articles 226 a 233
Secció 3ª, afegida per la Llei Orgànica 9/2002, de 10 de desembre.Secció 3ª, rúbrica modificada per la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat, el 31 de Març de 2015.
ARTICLE 226
1. El que deixés de complir els deures legals d'assistència inherents a la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar o de prestar l'assistència necessària legalment establerta pel sosteniment dels seus descendents, ascendents o cònjuge, que es trobin necessitats, serà castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a 12 mesos.
2. El Jutge o Tribunal podrà imposar, motivadament, al reu la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar per temps de quatre a deu anys.
ARTICLE 227
1. El que deixés de pagar durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius qualsevol tipus de prestació econòmica en favor del seu cònjuge o els seus fills, establerta en conveni judicialment aprovat o resolució judicial en els supòsits de separació legal, divorci, declaració de nul•litat del matrimoni, procés de filiació, o procés d'aliments a favor dels seus fills, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a 24 mesos.
2. Amb la mateixa pena serà castigat el que deixés de pagar qualsevol altra prestació econòmica establerta de forma conjunta o única en els supòsits previstos a l'apartat anterior.
3. La reparació del dany procedent del delicte comportarà sempre el pagament de les quanties degudes.
ARTICLE 228
Els delictes previstos en els dos Articles anteriors, només es perseguiran prèvia denúncia de la persona agraviada o del seu representant legal. Quan aquella sigui menor d'edat, persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció o una persona desvalguda, també podrà denunciar el Ministeri Fiscal.
.
ARTICLE 229
1. L'abandó d'un menor d'edat o un persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció per part de la persona encarregada de la seva guarda, serà castigat amb la pena de presó d'un a dos anys.
2. Si l'abandó anàs realitzat pels pares, tutors o guardadors legals, s'imposarà la pena de presó de divuit mesos a tres anys.
3. S'imposarà la pena de presó de dues a quatre anys quan per les circumstàncies de l'abandó s'hagi posat en concret perill la vida, salut, integritat física o llibertat sexual del menor d'edat o del persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció, sense perjudici de castigar el fet com correspongui si constituís un altre delicte més greu.
ARTICLE 230
L'abandó temporal d'un menor d'edat o d'un persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció serà castigat, en els seus respectius casos, amb les penes inferiors en grau a les previstes en l'Article anterior.
ARTICLE 231
1. El que, tenint al seu càrrec la criança o educació d'un menor d'edat o d'un persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció, ho lliurés a un tercer o a un establiment públic sense l'anuència de qui l'hi hagués confiat, o de l'autoritat, en defecte d'això, serà castigat amb la pena de multa de sis a dotze mesos.
2. Si amb el lliurament s'hagués posat en concret perill la vida, salut, integritat física o llibertat sexual del menor d'edat o del persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció s'imposarà la pena de presó de sis mesos a dos anys.
ARTICLE 232
1. Els que utilitzessin o prestessin a menors d'edat o persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció per a la pràctica de la mendicitat, fins i tot si aquesta és encoberta, seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any.
2. Si per a les finalitats de l'apartat anterior es trafiqués amb menors d'edat o persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció, s'emprés amb ells violència o intimidació, o se'ls subministrés substàncies perjudicials per a la seva salut, s'imposarà la pena de presó d'un a quatre anys.
ARTICLE 233
1. El Jutge o Tribunal, si ho estima oportú en atenció a les circumstàncies del menor, podrà imposar als responsables dels delictes previstos en els Articles 229 al 232 la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de la pàtria potestat o dels drets de guarda, tutela,curatela o acolliment familiar per temps de quatre a deu anys.
2. Si el culpable ostentés la guarda del menor per la seva condició de funcionari públic, se li imposarà a més la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de dos a sis anys.
3. En tot cas, el Ministeri Fiscal instarà de l'autoritat competent les mesures pertinents per a la deguda custòdia i protecció del menor.”

Necessita un advocat especialista en dret de família i en dret penal?

Defensi els seus drets, confiï el seu assessorament a un advocat de la seva confiança.


Despatx Horcajada d'advocats de Lleida multidisciplinar ( Dret civil, família, penal..

© Copyright. Horcajada Advocats . Tots els drets reservats.