Si vostè ha pensat en divorciar-se un dels problemes que pot sorgir és que tots dos membres de la parella vulguin l'ús del domicili conjugal, si aquest és el seu cas li recomanem que acudeixi a un advocat especialista en família que li assessori sobre les possibilitats d'aconseguir l'ús del domicili conjugal.

 

Si el procediment es regeix per la llei catalana, hem d'acudir a l'art. 233.20 del Codi Civil de Catalunya, Llibre Segon.

“ARTICLE 233-20

 

Atribució o distribució de l'ús de l'habitatge familiar

1. Els cònjuges poden acordar l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar amb el seu aixovar a un d'ells, a fi de satisfer, en la part que procedeixi, els aliments dels fills comuns que convisquin amb el beneficiari de l'ús o la prestació compensatòria d'est. També poden acordar la distribució de l'ús de l'habitatge per períodes determinats.

2. Si no existeix acord o si aquest no és aprovat, l'autoritat judicial ha d'atribuir l'ús de l'habitatge familiar, preferentment, al progenitor a qui correspongui la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta.

3. No obstant això l'establert per l'apartat 2, l'autoritat judicial ha d'atribuir l'ús de l'habitatge familiar al cònjuge més necessitat en els següents casos:

a. Si la guarda dels fills queda compartida o distribuïda entre els progenitors.

b. Si els cònjuges no tenen fills o aquests són majors d'edat.

c. Si malgrat correspondre-li l'ús de l'habitatge per raó de la guarda dels fills és previsible que la necessitat del cònjuge es perllongui després d'aconseguir els fills la majoria d'edat.

4. Excepcionalment, encara que existeixin fills menors, l'autoritat judicial pot atribuir l'ús de l'habitatge familiar al cònjuge que no té el seu guarda si és el més necessitat i el cònjuge a qui correspon la guarda té mitjans suficients per cobrir la seva necessitat d'habitatge i la dels fills.

5. L'atribució de l'ús de l'habitatge a un dels cònjuges, en els casos dels apartats 3 i 4, ha de fer-se amb caràcter temporal i és susceptible de pròrroga, també temporal, si es mantenen les circumstàncies que la van motivar. La pròrroga ha de sol·licitar-se, com a màxim, sis mesos abans del venciment del termini fixat i ha de tramitar-se pel procediment establert per a la modificació de mesures definitives.

6. L'autoritat judicial pot substituir l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar per la d'altres residències si són idònies per satisfer la necessitat d'habitatge del cònjuge i els fills.

7. L'atribució de l'ús de l'habitatge, si aquesta pertany en tot o en part al cònjuge que no és beneficiari, ha de ponderar-se com a contribució en espècie per a la fixació dels aliments dels fills i de la prestació compensatòria que eventualment reporti l'altre cònjuge.”

 

L'atribució de l'ús de l'habitatge pot excloure's en determinats caos i té a més una sèrie de limitacions:

 

 

ARTICLE 233-21

 

Exclusió i límits de l'atribució de l'ús de l'habitatge

1. L'autoritat judicial, a instàncies d'un dels cònjuges, pot excloure l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar en qualsevol dels següents casos:

a. Si el cònjuge que seria beneficiari de l'ús per raó de la guarda dels fills té mitjans suficients per cobrir la seva necessitat d'habitatge i la dels fills.

b. Si el cònjuge que hauria de cedir l'ús pot assumir i garantir suficientment el pagament de les pensions d'aliments dels fills i, si escau, de la prestació compensatòria de l'un altre cònjuge en una quantia que cobreixi suficientment les necessitats d'habitatge d'aquests.

2. Si els cònjuges posseeixen l'habitatge en virtut d'un títol diferent al de propietat, els efectes de l'atribució judicial del seu ús queden limitats pel que es disposa pel títol, d'acord amb la llei. Si els cònjuges posseeixen l'habitatge familiar per tolerància d'un tercer, els efectes de l'atribució judicial del seu ús acaben quan aquest reclama la seva restitució. Per a aquest cas, d'acord amb l'establert per l'article 233-7.2, la sentència pot ordenar l'adequació de les pertinents prestacions alimentàries o compensatòries.

3. En previsió de ruptura matrimonial, pot pactar-se sobre l'atribució o distribució de l'ús de l'habitatge i sobre les modalitats d'aquest ús. No són eficaços els pactes que perjudiquin l'interès dels fills, ni tampoc, si no s'han incorporat a un conveni regulador, els que comprometin les possibilitats d'atendre a les necessitats bàsiques del cònjuge beneficiari de l'ús.”

 

La discussió en relació amb l'ús ddel que fou l  habitatge conjugal és un tema en el qual convé estar ben assessorat des del principi per la conseqüències tant econòmiques com a sentimentals que el seu assoliment o pèrdua comporten.

 

Mª José Horcajada

​

Advocada matrimonialista de Lleida