Avinguda Blondel 27, 7º, 1º

25002 Lleida - Espanya

Dret a prestació per incapacitat permanent absoluta o total en cas de Transtorn depressiu recurrent i Trastorn de la personalitat Cluster A

 

Una de les malalties que poden donar lloc al reconeixement d'una prestació per incapacitat permanent absoluta o si escau total per a la professió habitual és el Trastorn depressiu recurrent i Trastorn de la personalitat Clúster A per el que si li han diagnosticat aquesta malaltia li recomanem que s'assessori amb un advocat especialista en reclamació d'incapacitats per veure si vostè reuneix els requisits que exigeix la llei i la jurisprudència per al reconeixement de la mateixa.

 

L'Article 194 del vigent TRLGSS regula els diferents graus d'incapacitat permanent:

 

“Graus d'incapacitat permanent

1.         La incapacitat permanent, qualsevol que sigui la seva causa determinant, es classificarà, en funció del percentatge de reducció de la capacitat de treball de l'interessat, valorat d'acord amb la llista de malalties que s'aprovi reglamentàriament en els següents graus:

a.         Incapacitat permanent parcial.

b.         Incapacitat permanent total.

c.         Incapacitat permanent absoluta.

d.         Gran invalidesa.

2.         La qualificació de la incapacitat permanent en els seus diferents graus es determinarà en funció del percentatge de reducció de la capacitat de treball que reglamentàriament s'estableixi.

A l'efecte de la determinació del grau de la incapacitat, es tindrà en compte la incidència de la reducció de la capacitat de treball en el desenvolupament de la professió que exercia l'interessat o del grup professional, en què aquella estava enquadrada, abans de produir-se el fet causant de la incapacitat permanent.

3.         La llista de malalties, la valoració de les mateixes, a l'efecte de la reducció de la capacitat de treball, i la determinació dels diferents graus d'incapacitat, així com el règim d'incompatibilitats dels mateixos, seran objecte de desenvolupament reglamentari pel Govern, previ informe del Consell General de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.”

Com pot extreure's de l'anterior en cas de patir Trastorn depressiu recurrent i Trastorn de la personalitat Cluster Al que haurà de valorar-se serà la reducció de la capacitat de treball de l'afectat en general i també en relació amb la professió habitual per poder valorar si aquesta reducció en la seva capacitat de treball és suficient com perquè se li reconegui una incapacitat permanent i de quina classe.

A nivell de jurisprudència en el cas de  Catalunya és de destacar la recent sentència , Sentencia nº 1247/2016 de TSJ CATALUNYA (BARCELONA), 24 de febrer de 2016 en què a l'actor se li reconeixen les següents patologies: trastorn depressiu major recurrent, trastorn per abús d'alcohol, trastorn de personalitat Cluster A, és a dir, trastorn depressiu major i trastorn per dependència de l'alcohol en context de personalitat paranoide, amb curs tórpido cap a la cronicitat, per la qual se li concedeix la incapacitat permanent absoluta. La mateixa estableix el següent: “Segons consta en el dit fet provat, el demandant pateix un trastorn depressiu major i un trastorn per dependència de l'alcohol en context de personalitat paranoide, amb curs tòrpid cap a la cronicitat, que l'impedeix, en aquest moment, la realització de qualsevol tipus de treball. Calç dir que el fet mencionat és fonamenta en un informe totalment objectiu com és l'informi del metge psiquiatre forense, que va sol.licitar el magistrat a la vista de la documentació mèdica aportada per els parts i en el dit informe consta la impossibilitat actual del demandant per a realitzar qualsevol professió.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que calç tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-el, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necessitat de consumar-ho en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, subjectant-se a un horari, actuant conseqüentment amb les exigències que comporta la integració en una empresa, dins d'un ordre preestablert i en interrelació amb els quefers d'altres companys, quan no és possible pensar -concreten les sentències de 3 de febrer, 20 i 24 de març, 12 de juliol i 30 de setembre, totes de 1986, entre les recents-, que, en l'ampli camp de les activitats laborals, existeixi alguna en la qual no siguin exigibles aquests mínims de dedicació, diligència i atenció, indispensables fins i tot en el més simple dels oficis i en l'última de les categories professionals, tret que es donin un veritable afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància en l'empresari, doncs, de no coincidir tots dos, no cal mantenir com a relacions de treball normals aquelles en les quals ressaltin tals manques, quan és inqüestionable que la persona en l'àmbit empresarial ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables (sentència de 30 de setembre de 1986 ), exercits amb la dignitat inherent a la persona".”

Per això si es troba afectat per aquesta malaltia o unes altres de caràcter físic o psíquic que afecten a la seva capacitat de treball no dubti a consultar-nos el seu cas.

Bufet Horcajada Advocats

Advocats Lleida laboralistes

( reclamacions  incapacitat permanent parcial, total, absoluta o gran invalidesa, reclamacions de quantitat, acomiadaments…)

© Copyright. Horcajada Advocats . Tots els drets reservats.