La custòdia compartida.

La custòdia compartida s’emmarca en la pàtria potestat, la qual s’ha d’exercir sempre en benefici dels fills menors i comprèn un conjunt de drets i deures del progenitors tan de contingut personal, com patrimonial. No obstant, en molts països no s’estableix la diferenciació que existeix en el nostre ordenament jurídic entre pàtria potestat i custòdia. De fet, la custòdia compartida entesa d’igual manera en que ho fa el nostre ordenament jurídic sols apareix prevista legalment en cinc països de la Unió Europea, que són: França, Itàlia, Bélgica, Anglaterra i la República Txeca. Per tant, a la resta d’Europa, on no s’estableix aquesta diferenciació, el progenitor que té la custodia es el que assumeix en exclusiva la responsabilitat sobre el menor i, en conseqüència, té la facultat de poder decidir sobre qualsevol aspecte de la vida del seu fill, excloent a l’altre progenitor.
No obstant, una vegada establerta la diferenciació entre custòdia i pàtria potestat existent en el nostre ordenament jurídic, hem de tenir en compte que es poden apreciar diferències en la regulació d’aquesta figura entre les diferents Comunitats Autònomes d’Espanya, depenent de si aquestes tenen un dret civil propi o no.
En aquest sentit, en Comunitats amb dret civil propi, com Catalunya o Aragó, es pot sol.licitar la custòdia compartida, el que permet que el pare i la mare es puguin ocupar conjuntament dels fills atenent al temps i als recursos de cadascú. D’altres comunitats, com Valencia o Navarra, probablement aprovin pròximament lleis que primin aquesta possibilitat front la d’otorgar la custòdia a un sol dels progenitors. En canvi, en la resta de comunitats es fa més díficil obtindre la custòdia compartida, encara que la tendència es que aquesta es generalitzi. De fet, el Senat ha aprovat una moció en la que insta al Govern a que realitzi les modificacions legals pertinents per a que, en els processos de separació o divorci, primi la custòdia compartida. Així doncs, poc a poc, la implantació d’aquesta figura en la majoria de comunitats implica un canvi de mentalitat i actitud de la societat, doncs suposa que la ruptura d’una parella comporti la pressa de decisions de la vida dels fills de forma conjunta. No obstant, s’ha de tenir en compte que aquesta figura presenta avantatges i inconvenients respecte la cura dels fills ja que, per una banda, suposa que el menor no es vegi obligat a viure amb un dels dos progenitors i veure en ocasions puntuals a l’altre; però, d’altra banda, aquesta mesura pot desorientar al menor, al tindre que viure en domicilis diferents cada temporada.


Departament dret matrimonial de Bufet Horcajada






Más noticias..

 


Ultimas noticias

06

29

2020

CORONAVIRUS: “Multas o sanciones administrativas durante el estado de alarma.”

CORONAVIRUS: “Multas o sanciones administrativas durante el estado de alarma.” Con […]

06

29

2020

“Guía para la custodia”

“Guía para la custodia” El Consejo General del Poder Judicial ha […]

06

19

2020

CORONAVIRUS: ¿Tiempo de mediación?

¿Tiempo de mediación? La mediación es una herramienta de Resolución de […]

06

18

2020

GUARDA Y CUSTODIA COMPARTIDA EN CATALUÑA: ¿Se aplica obligatoriamente?

GUARDA Y CUSTODIA COMPARTIDA EN CATALUÑA: ¿Se aplica obligatoriamente?   Existen determinados […]

06

16

2020

MEDIACIÓN FAMILIAR: ¿Qué es?

MEDIACIÓN FAMILIAR: ¿Qué es? La mediación familiar es un método de […]

06

10

2020

PAREJA DE HECHO: ¿Qué ocurre cuando se rompe la relación de convivencia y existen hijos menores?

Cuestión planteada por el cliente:   Fruto de una relación de convivencia […]

06

01

2020

CORONAVIRUS: Responsabilidad de todos

La administración de justicia continúa con su propio plan de […]


    

Horcajada Abogados
Avda. Blondel 27, 7º-1º
25002 Lleida - ESPAÑA

T. 973 281 424
M. 609 721 439
E. info@horcajada-abogados.com