La custòdia compartida.
La custòdia compartida s’emmarca en la pàtria potestat, la qual s’ha d’exercir sempre en benefici dels fills menors i comprèn un conjunt de drets i deures del progenitors tan de contingut personal, com patrimonial. No obstant, en molts països no s’estableix la diferenciació que existeix en el nostre ordenament jurídic entre pàtria potestat i custòdia. De fet, la custòdia compartida entesa d’igual manera en que ho fa el nostre ordenament jurídic sols apareix prevista legalment en cinc països de la Unió Europea, que són: França, Itàlia, Bélgica, Anglaterra i la República Txeca. Per tant, a la resta d’Europa, on no s’estableix aquesta diferenciació, el progenitor que té la custodia es el que assumeix en exclusiva la responsabilitat sobre el menor i, en conseqüència, té la facultat de poder decidir sobre qualsevol aspecte de la vida del seu fill, excloent a l’altre progenitor.No obstant, una vegada establerta la diferenciació entre custòdia i pàtria potestat existent en el nostre ordenament jurídic, hem de tenir en compte que es poden apreciar diferències en la regulació d’aquesta figura entre les diferents Comunitats Autònomes d’Espanya, depenent de si aquestes tenen un dret civil propi o no.
En aquest sentit, en Comunitats amb dret civil propi, com Catalunya o Aragó, es pot sol.licitar la custòdia compartida, el que permet que el pare i la mare es puguin ocupar conjuntament dels fills atenent al temps i als recursos de cadascú. D’altres comunitats, com Valencia o Navarra, probablement aprovin pròximament lleis que primin aquesta possibilitat front la d’otorgar la custòdia a un sol dels progenitors. En canvi, en la resta de comunitats es fa més díficil obtindre la custòdia compartida, encara que la tendència es que aquesta es generalitzi. De fet, el Senat ha aprovat una moció en la que insta al Govern a que realitzi les modificacions legals pertinents per a que, en els processos de separació o divorci, primi la custòdia compartida. Així doncs, poc a poc, la implantació d’aquesta figura en la majoria de comunitats implica un canvi de mentalitat i actitud de la societat, doncs suposa que la ruptura d’una parella comporti la pressa de decisions de la vida dels fills de forma conjunta. No obstant, s’ha de tenir en compte que aquesta figura presenta avantatges i inconvenients respecte la cura dels fills ja que, per una banda, suposa que el menor no es vegi obligat a viure amb un dels dos progenitors i veure en ocasions puntuals a l’altre; però, d’altra banda, aquesta mesura pot desorientar al menor, al tindre que viure en domicilis diferents cada temporada.
Departament dret matrimonial de Bufet Horcajada
Más noticias..

12
28
2020
PARALIZACION DESAHUCIOS: Articulo de la abogada Mª José Horcajada
La suspensión o paralización de desahucios ha sido el tema […]12
07
2020
CONSUMIDORES: Mismos derechos en períodos de descuentos
Artículo de la abogada Mª José Horcajada Bell-lloch , especialista […]11
23
2020
PASANTE PARA DESPACHO DE ABOGADOS EN LLEIDA
HORCAJADA ABOGADOS informamos que hemos iniciado un Proceso de Selección […]11
16
2020
IMPAGO PENSION DE ALIMENTOS : Articulo de la abogada Mª José Horcajada
Reproducimos el artículo de la abogada especialista en Derecho de […]11
12
2020
CLAUSULAS SUELO Y GASTOS HIPOTECA: Allanamiento de CaixaBank, S.A.
Horcajada Abogados presentamos demanda reclamando la nulidad de la Cláusula […]11
09
2020
MICROCREDITOS VIVUS FINANCE: Sentencia a favor de nuestro cliente
El Juzgado de Primera Instancia Núm. 102 de Madrid , […]11
09
2020
EXTRANJERÍA: Concedida la autorización de residencia temporal, por circunstancias excepcionales. Arraigo Social.
¡Otro caso de éxito! Tras estudiar la situación irregular […]11
04
2020
TARGETAS REVOLVING: Articulo de la abogada Mª José Horcajada Bell-lloch
¿Afectado por las targetas "revolving" ? Reproducimos el artículo de […]10
21
2020
HERENCIAS : DISCAPACIDAD Y TESTAMENTO Artículo de la Abogada Mª José Horcajada
Cuando se declara judicialmente a una persona incapaz para regir […]10
15
2020